Bento
L'agrupació de snacks: uns quants en ordre, al voltant d'un mateix assumpte, per a qui vulgui recórrer-lo sencer. Cap deixa de sostenir-se sol pel fet de ser-hi dins.
Snacks
Això és Snacks
Una idea per vegada, explicada sencera. I que hi continua sent quan la torneu a necessitar.
Per què es perd la feina
Algú pregunta una cosa i la resposta la sabeu. Us hi poseu, l'expliqueu sencera, i queda entesa. Dos mesos després la mateixa pregunta arriba d'un altre costat i cal començar de zero. L'explicació era bona; el problema és que no va quedar enlloc des d'on tornar-la a fer servir, ni enllaçar-la, ni millorar-la. Explicar bé no deixa res al darrere. D'aquest problema en va sortir Snacks.
Què és un snack
El vocabulari és el mateix en el codi, en la interfície i en la conversa.
Snack
Explica una sola idea i s'acaba quan aquella idea hi és. No és el capítol d'un curs llarg tallat a trossos: és el contrari, s'escriu sencer i se sosté sol. Per això es pot enllaçar, comentar i agrupar amb altres sense perdre sentit — i per això, si només en llegiu un, aquell ja us va servir.
Beat
Cada pas dins d'un snack: un text, una figura amb la qual es juga, una comprovació. És la unitat mínima de contingut, no un adorn — i és el que separa un snack d'un article: la idea es mostra, no només s'explica.
Per què el vaig crear
Franco Lobos
Desenvolupador i fundador de Kluger Byte
Un amic em va preguntar on quedava allò que feia. Treballava com el 2010: exportar, copiar, captura de pantalla, importar, i cada versió en un lloc diferent. No necessitava cap curs. Necessitava entendre què és un fitxer, una vegada i bé. M'hi vaig posar i l'hi vaig explicar sencer, i va funcionar.
Després va tornar a passar. Un altre amic necessitava un flyer: el va fer amb intel·ligència artificial, el PNG li va quedar molt bé, i unes setmanes més tard no va poder reutilitzar res — ni el disseny, ni les decisions, ni la paleta de colors, ni el contingut. A començar de nou. La pregunta era diferent; el problema, el mateix. No li faltava un temari. Li faltava una explicació. Un snack.
Material en tenia. Preparar aquella explicació no era el problema: el problema era el que passava després. Una explicació solta no es pot enllaçar, ni comentar, ni agrupar amb les que van venir abans, i sobretot no deixa cap manera de fer la següent. Sense això no val gairebé res, per bona que sigui. Snacks va néixer aquí: no d'escriure l'explicació, sinó de construir el sistema que la fa reutilitzable.
«Snack» és el nom que li vaig posar. El que anomena no és nou — la píndola d'aprenentatge es coneix des de fa anys. El concepte no és meu; la forma sí. Cada snack s'escriu sencer, se sosté sol i es produeix sempre igual, perquè el següent no depengui que jo torni a tenir una bona tarda.
Tampoc no surt d'una teoria. Des que programo porto projectes que no són de programació amb git, un editor i fitxers en local. Amb intel·ligència artificial pel mig això va deixar de ser una mania meva: avui aquell muntatge és absurdament funcional per a feines que no tenen res a veure amb el programari. D'aquí va néixer el primer bento — els snacks que ho expliquen sencer, un darrere l'altre.
I allà va deixar de ser sobre fitxers. Un client que ven programari no sabia què és un microservei, i el motlle servia igual. Això és el que el converteix en un format: val per a qualsevol idea que algú necessiti entendre una vegada i bé.
Snacks no és educació formal i no són cursos. És un format per transmetre idees, d'una en una. Per això cada snack s'escriu sencer i se sosté sol: si només en llegiu un, aquell ja us va servir.